Condicionantes para abrir un cine-club

Condicionantes (restrictivos) para abrir cine-clubs en en la España franquista. Para hacerlo en Madrid o Barcelona, tener 300 socios.

Comenta Julio Lamaña Orozco:

Revista de la federación española de cineclubs (1957)

"Durant els 50' l'activitat cineclubista a Espanya està fortament impulsada per l'esglèsia i el SEU. La importància del moviment és tal que l'11 de març de 1957 (BOE del 12) el règim dicta una ordre regulant la inscripció i funcionament d'aquest tipus d'associacions. És més, es tracta de constituir una Federació Española de Cineclubs que permeti elevar la qualitat de la programació, ja que, en actuar en conjunt, la federació podria pressionar a l'Estat per aconseguir una censura amb criteris més amplis, o bé podrien aconseguir que les distribuïdores es mostressin més atentes als seus gustos i menys exigents en les seves condicions econòmiques. El problema són els enfrontaments entre els cineclubs catòlics i els cineclubs del SEU. Fins i tot uns i altres arriben a donar d'alta en el registre del Ministeri cineclubs inexistents per tal de comptar amb més vots en aquesta federació.

Aquest frau condueix a la publicació d'un reglament pel qual s'han de regir aquestes associacions (Ordre de 4 de juliol de 1963). Segons aquest reglament, per crear un cineclub a Madrid i Barcelona és necessari un mínim de 300 socis, en localitats de més de 100.000 habitants són necessaris 200 socis, i en la resta, 100 socis, si bé queda a discreció de la Direcció General de Cinematografia i Teatre la possibilitat d'aprovar l'obertura d'un cineclub amb menys socis dels estipulats. Aquests eren també sistemes de control i de censura en uns anys on les llibertats d'associació estan molt restringides."