Julio Lamaña Orozco, sobre la foto 29:
Brasil és un pais cineclubista, amb una forta tradició i una presència molt important dels cineclubs en els "anos de chumbo" que són els "anys de plom", com es defineixen als anys de la dictadura militar dels anys 70. "Cineclubismo. Memórias dos anos de chumbo" és un llibre de Rose Clair del 2008. Tradueixo de la solapa: "En aquest llibre, Rose Clair recull les memòries del moviment cineclubista a través de la narrativa d'alguns dels protagonistes tenint com a referència bàsica i conceptual els conceptes de experiència, memòria i narrativa de Walter Benjamin. L'autora procupa comprendre com aquesta experiència cineclubista va possibilitar la construcció d'accions col·lectives traduídes en una pràctica politico-cultural que ampliava l'exercici de la ciutadania en un moment en que pensar i actuar colectivament era una "cas policial".
Evidentment el paral·lelisme amb el cas del cineclubisme català o espanyol dins la seva existència durant el franquisme és més que evident. Els cineclubs van jugar i juguen un rol democratitzador en quant que són foros de discussió i d'ació lliure de la ciutadania. Sempre en els moments en que les llibertats han estat coartades, els cineclubs han estat allà per donar veu al públic. Aquest fet ha de ser encara avui un fet a reivindicar. Encara que potser no vivim sota una dictadura militar, altres dictadures camuflades ens impedeixen, per exemple, l'accés a la cultura. Els cineclubs poden jugar el seu rol.
El llibre, que tinc signat per l'autora de Rio de Janeiro, el vaig adquirir a Atibaia durant una trobada iberoamericana de cineclubs.
