Va de anuncio:
No te perquè ser contradictori. Si aquesta setmana, després del període de pluges més llarg e intens que es recorda, vam fer un Ombres Mestres pensat de resultes de la sequera, no veiem raons per, malgrat tot el que està passant pel món, dedicar el dimarts de la setmana que ve una sessió a la Comèdia Italiana. De fet, hauria de ser al contrari. Lluitar perquè s’aturi la barbàrie, però no oblidar la vida que hauria de ser. De fet, a Itàlia, protagonista de les sequències de comèdies que passarem a la sessió, igual que a molts altres llocs, la comèdia i l’humor van servir no només per poder suportar un ambient totalment advers, sinó com element clau de resistència.
La Comèdia Italiana, doncs. En un panorama que ens portarà de 1931 a 1963. Una sessió dominada per cançons i coreografies escapistes, però també per la forma més bona de fer empassar la crítica a un estat de les coses injust: l’humor.
I, si parlem de la comèdia italiana, no podem deixar de banda recordar al galant que inicialment va personificar Vittorio de Sica, a Totò, a Macario, a Alberto Sordi, a Marcello Mastroiani, a Vittorio Gassman i a tants bons actors.
Per si us ve de gust i podeu venir, en el quadre tots els detalls.
Cineclub Associació d’Enginyers
No hay comentarios:
Publicar un comentario