Història i propòsits dels Cine Club Olot

Han estat encertats, em penso, en escollir aquesta preciosa coberta pel llibre. Va aparèixer ja l’any passat, peró ha estat ahir quan m’ha donat un exemplar la seva autora, Nèlida D. Ruiz de los Paños, que m’ha confessat que la seva primera opció era una imatge d’un film de Tarkovski -el seu més admirat cineasta-.

“Història i propòsits dels Cine Club Olot” (Ajuntament d’Olot, 2022) va enllestir-se ja fa uns mesos i presentar-se en societat el juny de 2021, a l’Arxiu d’Olot. Allà vaig ser-hi jo també, dient més o menys el que dic en el seu pròleg i, després, insistint a l’alcalde en la necessitat de que un llibre d’aquestes característiques s’edités, com feliçment finalment ha estat així.

I l’ha editat la mateixa Nèlida, amb disseny i maquetació -magnífics tots dos, com estila- de Jep Costa, el factotum actual del Cineclub Olot.

És el Cineclub Olot, sí, el protagonisme del laboriós treball de recerca de Nèlida, que s’ha documentat a base de bé, però ho és en realitat tot el recorregut del cinema a la capital de La Garrotxa i, per tant, un bon tros de la història de la vil·la, una història molt similar a la d’altres llocs de per aquí.

A Olot poden estar ben satisfets. Disposen d’un llibre que hauria de servir de model per altres poblacions del país.